Header

adlerrepubblica

Alfabetisaziun

L’alfabetisaziun plurilinguala tles scores ladines

Les scolines y les scores di paisc ladins dla Provinzia de Balsan pó aladô dl Statut de Autonomia gode de na situaziun particolara por ci che reverda l'insegnamënt di lingac. Le sistem paritetich ti pita a nüsc scolars y a nostes scolares de bones oportunités da svilupé sües competënzes linguistiches ti trëi lingac ladin, talian y todësch. Insciö él bele preodü tla scolina ativités ludiches de educaziun linguistica integrada mirades söla promoziun di trëi lingac che i ciafun dan man. Nüsc paisc y nostes scores vir n plurilinguism "natural", olache jënt de plü lingac s'incunta y crësc sö adöm de por de. Lapró unse l'integraziun di migranc, che arichësc y sleria l'orizont por cultures soziales nöies.

La varieté di mituns y dles mitans de nostes scores se damana de un n vers da pert de nos adulc y da pert di pici na gran disponibilité y flessibilité da se daurí ai lingac che ne é nia le lingaz dla uma, dal ater vers era por düc nos n gran arichimënt y na bona ocajiun por amplié nostes conoscënzes.

Chësc contest eterogen comporta ince mudamënc tla didatica dl insegnamënt. L'ofize Inovazion y consulënza dl Departimënt Educaziun y Cultura Ladina á dé fora por chësc altonn material didatich nü por l'alfabetisaziun te de plü lingac cun le fin da promöie tla medema mosöra le lingaz dla uma y le secundo/terzo lingaz. An ó insciö invié ia te dötes les scores elementares dles localités ladines n proiet de alfabetisaziun sistematica te de plü lingac, anuzan y amplian les competënzes dles scolares/di scolars, che crësc sö cun de plü lingac te familia y tla sozieté. Nostes insegnantes/nüsc insegnanc dess tigní cunt dles esperiënzes linguistiches cun chëres che les mitans/i mituns röia a scora y dess les anuzé por svilupé man man n plurilinguism che crësc cun le tëmp.

Bele da plü agn á porvé n valgönes maestres/n valgügn maestri da ti jí incuntra te na manira costrutiva a chësc plurilinguism „natural", adatan so insegnamënt ala composiziun eterogena dles classes y á insciö svilupé por so cunt materiai inovatifs por imparé le lingaz scrit. Chëstes idees, porvades fora ti agn passá tles scores dla Val Badia y de Gherdëna, é sëgn gnüdes coiüdes adöm y, tignin cunt dl'esperiënza y di consëis pratics dles maestres/di maestri, él gnü lauré fora y publiché dala Inovazion y consulënza l'„alfabetier" plurilingual, na cerna de materiai por ti insigné ales mitans/ai mituns da scrí y da lí. Tles scores podarál insciö gní lauré sistematicamënter do n conzet de alfabetisaziun coordiné y te trëi lingac, olache i mituns impara da scrí y da lí tl lingaz dla uma y tl medemo tëmp ti atri lingac che vëgn insegná paralel te scora. Al vëgn adoré na metoda contrastiva che sotrissëia les somianzes y les desfarënzies di sistems fonetics dl talian, todësch y ladin y i raporc danter fonems y grafems ti trëi lingac. A chësta moda él meso da limité interferënzes fonetiches danter i lingac. La competënza da mëte a confrunt i lingac podará implü ince oghé por imparé n ater lingaz nü.

Pian ia dala convinziun che por la möta/le möt él de gran aiüt y de vantaje, sce ara/al po imparé i grafems ponsan te so lingaz dla uma o tl lingaz che ti stá plü a cör, él nasciü l'"alfabetier" cun simboi che tól sö le medemo sonn inizial te düc i lingac. Sön la tabela di sonns é rafigurades les parores foneticamënter ecuivalëntes te düc i lingac: ladin, talian, todësch y ince inglesc. Por fá n ejëmpl, impara i mituns da mëte adöm la lëtra „L" cun la figöra de n liun/leone/Löwe/lion. La corespondënza fonem-grafem (sonn-lëtra) dles parores adorades ti alisirëia ai scolars l'acuisiziun dla scritöra, deache ai pó ponsé te so lingaz o te chël che ai conësc damí y ne mëss nia tres traslaté. Sön la medema basa él ince gnü lauré fora i jüc, olache al vëgn adoré i medemi dessëgns: chertes parora-dessëgn, ABC da gofa, memory parora-dessëgn, chertes dles lëtres, domino sonn-dessëgn domino parora-dessëgn, jüch di dasc, bingo, jüch dl'alcia, chertes dles silbes.

Tröc materiai po gní adorá te düc trëi i lingac, d'atri invers é ponsá por l'alfabetisaziun spezifica te un n lingaz, por ejëmpl canche al vëgn porté ite sonns particolars o combinaziuns de sonns de n lingaz spezifich, por ejëmpl „ck" o „tz" de todësch, „ghe" o „cq" de talian, „j" o „ë" de ladin. Te chësc caje él, sciöche aiüt surapró, le corú dla scritöra o dl sotfunz che nes dij de ci lingaz che ara se trata:

vërt–ladin
ghel–talian
cöce–todësch
bröm – inglesc.

Les parores che vëgn adorades n'é nia ma gnüdes chirides fora en basa al sonn inizial, mo ince tignin cunt dl efet emozional che ares pó avëi sön le möt. I dessëgns dalvers fej ince süa pert. Al é da dí che döt chësc material é gnü fat te na manira plajora y adaté al'eté di mituns, che sará insciö ince plü motivá da imparé da lí y da scrí.